
L'elecció de Barack Obama com a president dels USA, obre molts camins, en principi semblen que positius, una nova etapa menys bélica i més diplomàtica en les relacions de USA amb la resta del món, però independentment d'això, s'obre també un nou camí en el concepte de racisme, el que vull arribar a dir és que l'elecció d'Obama obre una nova etapa, uns nous temps .
Martin Luther King, en el més que conegut discurs del 1963 va dir "I have a dream", amb això va declarar el seu desig que algún dia no es jutges a la gent pel color de la seva pell. Ell no va poder veure-ho, el seu assesinat al 1968 va truncar aquest somni.
De totes formes, el que està clar, és que ell va obrir la militancia a favor dels drets civils dels negres i ara, 40 anys més tard, ha arribat a la seva culminació amb l'elecció d'un president negre, d'un personatge amb un carisme impressionant.
És probable però que, en Martin Luther King, mai hagués pogut ser president d'USA ja que era més temut pels wasp (White, Anglo-Saxon and Protestant) que admirat. Jesse Jackson, el reverend negre també ho va provar amb poca sort. Lúnic amb opcions reals era el general Colin Powell, però tot i ser general de l'estat major de les forces armades i després secretari d'Estat no es va acabar mai de decidir a llançar-se per la presidència.
Però, el que crida l'atenció és que tant Powell com Obama, que han aconseguit ser més valorats pel seu caràcter o talent que per color de las seva pell, tenen una cosa en comú que els diferencia de Martin Luther King i de Jesse Jackson i de la resta de negres americans i és que no descendeixen d'esclaus arrancats d'Àfrica.
Els pares de Powell i de Obama són immigrants, van decidir voluntariament anar a la búsqueda de més oportunitats, del famós "american way of live". Llegia fa un temps, que s'ha demostrat, que els afroamericans (descendents d'esclaus) tenen un poder adquisitiu gairabé del 30% menys que els negres que com Powell i Obama descendeixen d'immigrants.
Aquesta és una mostra que el color de la pell s'ha superat, que en aquests moments, en el cas dels afroamericans és un problema d'autoestima i de confiança com a grup i certa tendència al victimisme. Els que hem viscut una temporadeta als USA hem vist que aquest fet és real, que existeix un sentiment malentés de recel cap als blancs i de culpabilitzarlos de tots els mals. Part de raó tenen, però l'ambició i el camí cap a l'ascens social no està capat.
Obama és un exemple per aquells, una demostració de què la immigració és un actiu important per les societats occidentals i un exemple de què, i se que puc pecar d'ingenuitat, el "american way of live" és encara vigent.