
Sóc reagrupat, o al menys em tenia com a tal, però estic desil·lusionat, però no per l'esperit del nou moviment/associació/futur partit, al contrari, no vaig poder assistir al congrés del 3 d'octubre però em sembla excel·lent el que he llegit, estic convençut de què és el pas endavant que necessitem, la via autonomista s’ha acabat, l’Estatut al Suprem, l’amenaça permanent de paralització portada a terme pel PP ens porta a negociar cada coma i cada punt, una cosa impensable pels que creiem que Catalunya és una nació i és mereix molt més.
De totes formes, estic desil·lusionat, desil·lusionat perquè em pensava que hi hauria sang nova, voluntats amb il·lusió, persones sense ànsies de poder, idees fresques capaços de trencar motllos preestablerts en la forma de fer política, gent valenta i que hem trobo, em trobo gent amb il·lusió i preparada i amb voluntat de fer el pas endavant però liderada per la gent de sempre .. i no em refereixo a en Carretero, una persona prou valenta per trencar amb una posició més que còmode en un partit de govern per les idees.
Em refereixo a Jordi Surinyach, de moment, responsable de la coordinadora de Reagrupament Mataró, ho sento, no ho entenc, estic convençut de que hi hauran mil persones millors que elles, si el que és vol transmetre és il·lusió i voluntat de canvi.
Aquest senyor ha estat membre del PSUC, alcaldable per Esquerra, membre a l’ajuntament de CIU i ara Reagrupament, és a dir, és una persona amb una capacitat camaleònica envejable, un animal polític, capaç de defensar en una vida posicions ideològiques clarament oposades, també pot ser que sigui pròpia evolució no ho negaré, però no és la persona, des del meu punt de vista, per liderar, encara que sigui de forma provisional, la delegació de Mataró que inclou altres poblacions maresmenques, ni ha de ser la imatge del nostre partit ja que si no arribarem a obtenir la força del verdader “aire fresc” que estem intentant transmetre.
No estic a Reagrupament per fer política com la que ara s’està fent, no vull entrar en un partit que sigui una còpia dels ja existents amb els seus vicis i cap virtut. Suposo que s’està a temps, de replantejar la situació, de canviar-ho, estem en període fundacional, espero però que les coses no segueixin el rumb que estan tenint.