Us adjunto un post excel.lent d'un gran amic ... val molt la pena llegir-l'ho ... absolutament recomenat ...
http://blocgran.cat/?page_id=1154
http://blocgran.cat/?page_id=1154
dimarts, desembre 01, 2009
divendres, novembre 06, 2009
"Yo no hablo cuando llevo zapatos planos"
Esperanzita en estat pur, una mostra més de la seva “chispa”, tot i que crec que la frase és d’una altra mítica entre mítiques, la Victòria Beckham.
Utilitzar aquesta frase, en plena polèmica per la rajada en tota regla de Manuel Cobo, em trasllada en el temps, en una època on semblava una col•laboradora més del Caiga quién Caiga més que una ministra del govern d’Aznar, això si la frase em sembla d’una “innocència” estudiada, un pixar fora de test “graciós” per restar importància al seu sever planter del comitè nacional del PP i per evitar parlar de com li escou tot el embolat que s’ha creat i que ningú hagi sortit a defensar-la.
I així sense ella, es tira endavant la reunió executiva, on Rajoy surt d’ella, dient que “todo ha sido maravilloso”, Fraga li deixa anar al mig de la reunió que s’ha equivocat de sant, que no és Job si no Moisés, a veure com t’ho menges això!!, i Gallardón, cada cop més en el seu paper de Lancelot, jurant lleialtat eterna i aspirant a aixecar-li Ginebra a la que es despisti una miqueta. Hauria pagat diners per estar-hi present amb unes crispetes, segur que hagués rigut més que veient “Colega, ¿donde está mi coche?”.
Després la Cospedal, posa per una foto que podeu veure a la web del PP amb la frase “No habrá próxima vez”, m’encanta el posat amb la mirada perduda com essent objecte d’una il•luminació pròpia de Santa Teresa de Jesús i ja sense parlar d’en Cobo que sembla tret d’una historieta d’en Makinavaja.
En fi, que això cada cop se sembla més a un circ i diuen que són alternativa, ... , i és que utilitzant una frase de l’Obelix, si Esperanza utilitza una de la Beckham tinc dret a utilitzar la de l’Obelix no?, ... ,“estan bojos aquests espanyols”.
Utilitzar aquesta frase, en plena polèmica per la rajada en tota regla de Manuel Cobo, em trasllada en el temps, en una època on semblava una col•laboradora més del Caiga quién Caiga més que una ministra del govern d’Aznar, això si la frase em sembla d’una “innocència” estudiada, un pixar fora de test “graciós” per restar importància al seu sever planter del comitè nacional del PP i per evitar parlar de com li escou tot el embolat que s’ha creat i que ningú hagi sortit a defensar-la.
I així sense ella, es tira endavant la reunió executiva, on Rajoy surt d’ella, dient que “todo ha sido maravilloso”, Fraga li deixa anar al mig de la reunió que s’ha equivocat de sant, que no és Job si no Moisés, a veure com t’ho menges això!!, i Gallardón, cada cop més en el seu paper de Lancelot, jurant lleialtat eterna i aspirant a aixecar-li Ginebra a la que es despisti una miqueta. Hauria pagat diners per estar-hi present amb unes crispetes, segur que hagués rigut més que veient “Colega, ¿donde está mi coche?”.
Després la Cospedal, posa per una foto que podeu veure a la web del PP amb la frase “No habrá próxima vez”, m’encanta el posat amb la mirada perduda com essent objecte d’una il•luminació pròpia de Santa Teresa de Jesús i ja sense parlar d’en Cobo que sembla tret d’una historieta d’en Makinavaja.
En fi, que això cada cop se sembla més a un circ i diuen que són alternativa, ... , i és que utilitzant una frase de l’Obelix, si Esperanza utilitza una de la Beckham tinc dret a utilitzar la de l’Obelix no?, ... ,“estan bojos aquests espanyols”.
dimecres, novembre 04, 2009
QUÈ VOL DIR SER CATALÀ?
Pensareu, quina pregunta és aquesta, veritat?, doncs a França s’ha plantejat aquest debat, bé, substituint català per francès, evidentment, i és que el “petit Napoleó”, en Sarkozy, ha iniciat un debat intens dins d’una societat tant especial, agafeu el terme per la part bona i dolenta, com la francesa i a on la immigració arriba a ser ja el 13% del total.
L’objectiu és descobrir, aprendre i potenciar el que per ells és pròpiament francès, ja que la pregunta plantejada és: com podem integrar els immigrants si no sabem el que vol dir ser francès i què significa?, i així a través de Eric Besson, antic dirigent socialista i ara ministre d’immigració, s’han llençat a descobrir-ho, comptant és clar amb la col•laboració de la societat que a través d’una pàgina web tothom pot deixar la seva opinió.
Us imagineu traslladar aquesta pregunta al nostre país, què vol dir ser català?, podem respondre amb la frase tant manida d’en Pujol, però no anirem més enllà del gag, és difícil trobar una resposta, podem dir saber cantar els Segadors?, parlar català o ser del Barça?, posar el caganer al pesebre?, menjar cada dia pa amb tomàquet?, pujar a Montserrat un cop l'any?, no se ..., suposo que ningú té la resposta perfecte, però crec que ser català és molt més.
El que sí que tinc clar és que plantejar aquesta qüestió aquí, et posaria sens dubte, en una espiral complicada, on segurament se’t titllaria de feixista, xenòfob i altres floretes per l’estil per una societat amb la seva gran majoria, políticament progressista, al menys en les formes o opinions públiques, en canvi en una societat intelectualment crítica com és la francesa es converteix en un debat franc entre diferents sectors i un camí per evitar que l’extrema dreta segresti la identitat nacional.
A Catalunya, CIU va parlar en el seu moment d’un “contracte” entre el immigrant i el país però ha quedat en res, no se si per estar a l’oposició o pel fet de no ferir sensibilitats, a partir d’aquí, tots els partits s’han omplert sempre la boca amb el fet de la integració de l’immigrant però passos específics no en conec cap.
I vosaltres què en penseu? És criticable el fet de preguntar-te el que plantejo? O us atreviu a definit què és ser català ?
Una abraçada i fins divendres
L’objectiu és descobrir, aprendre i potenciar el que per ells és pròpiament francès, ja que la pregunta plantejada és: com podem integrar els immigrants si no sabem el que vol dir ser francès i què significa?, i així a través de Eric Besson, antic dirigent socialista i ara ministre d’immigració, s’han llençat a descobrir-ho, comptant és clar amb la col•laboració de la societat que a través d’una pàgina web tothom pot deixar la seva opinió.
Us imagineu traslladar aquesta pregunta al nostre país, què vol dir ser català?, podem respondre amb la frase tant manida d’en Pujol, però no anirem més enllà del gag, és difícil trobar una resposta, podem dir saber cantar els Segadors?, parlar català o ser del Barça?, posar el caganer al pesebre?, menjar cada dia pa amb tomàquet?, pujar a Montserrat un cop l'any?, no se ..., suposo que ningú té la resposta perfecte, però crec que ser català és molt més.
El que sí que tinc clar és que plantejar aquesta qüestió aquí, et posaria sens dubte, en una espiral complicada, on segurament se’t titllaria de feixista, xenòfob i altres floretes per l’estil per una societat amb la seva gran majoria, políticament progressista, al menys en les formes o opinions públiques, en canvi en una societat intelectualment crítica com és la francesa es converteix en un debat franc entre diferents sectors i un camí per evitar que l’extrema dreta segresti la identitat nacional.
A Catalunya, CIU va parlar en el seu moment d’un “contracte” entre el immigrant i el país però ha quedat en res, no se si per estar a l’oposició o pel fet de no ferir sensibilitats, a partir d’aquí, tots els partits s’han omplert sempre la boca amb el fet de la integració de l’immigrant però passos específics no en conec cap.
I vosaltres què en penseu? És criticable el fet de preguntar-te el que plantejo? O us atreviu a definit què és ser català ?
Una abraçada i fins divendres
divendres, octubre 30, 2009
AL LORO !!! JA SOM SOCIS DEL BARÇA !!
Doncs sí, finalment la meva peque i jo som "sossis", hem deixat de banda el simpatitzant per entrar a la "voragine" del club .. jejeje
En principi, vaig pensar, saps que la peque no fa falta!!!, però no "craso error"perquè tinc l'enemic a casa, sí, sí, la meva dona és bètica i els que la coneixeu pensareu bètica la Rigau?, doncs sí, a més a més, bètica de cor, es passa el cap de setmana rajant al pobre Xeres, que si ja els hi està bé!!, que si per culpa seva "er Beti" va baixar a segona, que si patatim que si patatam i l'últim és explicar-me en detall els pormenors d'un Betis - Girona, ... al.lucinant .. fa 4 dies li explicava el "fora de joc" fent servir una metàfora de comprar sabates i ara és experta en segona, "viure per veure" ...
Jo a ella ja la deixo per impossible, però a la sang de la meva sang, ni de broma !!!, imagineu-vos que em surt bètica o pitjor encara .... perica, és que com va dir en Creixell "me la tallo i em faig monja".
En fi, que ara ja podrem sortir al carrer jo amb el "macuto" Barça i ella ja podrà fer pedorretes durant l'hora de la papilla tranquilament amb el super pitet blaugrana.
Doncs això, ... , bon dia i força barça !!!
Ahhh!! i visca Catalunya !!!
dimecres, octubre 28, 2009
MILLET: 20 MILIONS I UNA AUDITORIA
El tema Millet, com a personatge, no mereix un post, crec que amb la paraula “chorizo” és suficient. No entendre mai com arribes a tindre calers llargs (d’aquests que mai te’ls acabaràs), tens una posició de luxe, formes part de l’elit de la societat civil catalana, i ho llences tot a la brossa per diners, a vegades la cobdícia és molt mala consellera.
De totes formes, a mi em preocupa, suposo que per defecte professional, els organismes de control, no només del Palau, si no de totes les institucions més o menys públiques, o simplement d'entitas privades que reben diners d'algun organisme oficial.
De totes formes, a mi em preocupa, suposo que per defecte professional, els organismes de control, no només del Palau, si no de totes les institucions més o menys públiques, o simplement d'entitas privades que reben diners d'algun organisme oficial.
Les empreses/institucions que reben diners públics, o sigui subvencions, estan obligats a auditarse i a justificar línea a línea en que han gastat els seus diners, al menys, això és el que diu la llei, veig que en realitat no és així, o si ha estat així, no només Millet és un “chorizo”.
I ningú n’ha parlat, ja són masses vegades que les auditories, la que justifica que no hi han males pràctiques empresarials i que les comptes representen la imatge fidel, fan aigües i que entre dinars, partides de golf, i sopars els gestors i els socis de la firma de torn eliminen “limitacions”, “salvatats” o “opinions desfavorables” a canvi de renovacions o nous contractes.
Recordem que Madoff, l’impulsor de la última estafa piramidal, li firmava els informes d’auditoria, un auditor prejubilat, que tenia l’oficina a una habitació de casa seva, o Enron que va suposar la caiguda de l’intocable Arthur Andersen o el cas Parmalat, que tot i no tindre repercussió internacional va ser encara més greu que Enron, són exemples de males pràctiques.
En definitiva, els organismes de control no funcionen, no han funcionat en el cas del Palau i fa tot l’efecte que no serà l’últim cas que ens hi trobarem.
I ara em ve al cap que fa temps em va preguntar un amic meu: i qui és la poli de la poli ? i aquí estem, encara buscant respostes.
dilluns, octubre 26, 2009
TORNEM A LA CÀRREGA ....
Després, d'un periode llarg de descans amb post esporàdics, tornem a la càrrega. A partir d'avui el blog s'actualitzarà dilluns, dimecres i divendres, cada setmana.
Així espero aconseguir que visiteu habitualment el bloc i que aporteu comentaris, sense ells, sense convergències o divergències, Tornarem a vèncer ... no té sentit.
Una abraçada companys i fins dimecres
PS: Per cert, coordinador provisional de RCat a Mataró és Rosa Guanyabens
divendres, octubre 16, 2009
REAGRUPAMENT MATARÓ: BONA VIA?
Sóc reagrupat, o al menys em tenia com a tal, però estic desil·lusionat, però no per l'esperit del nou moviment/associació/futur partit, al contrari, no vaig poder assistir al congrés del 3 d'octubre però em sembla excel·lent el que he llegit, estic convençut de què és el pas endavant que necessitem, la via autonomista s’ha acabat, l’Estatut al Suprem, l’amenaça permanent de paralització portada a terme pel PP ens porta a negociar cada coma i cada punt, una cosa impensable pels que creiem que Catalunya és una nació i és mereix molt més.
De totes formes, estic desil·lusionat, desil·lusionat perquè em pensava que hi hauria sang nova, voluntats amb il·lusió, persones sense ànsies de poder, idees fresques capaços de trencar motllos preestablerts en la forma de fer política, gent valenta i que hem trobo, em trobo gent amb il·lusió i preparada i amb voluntat de fer el pas endavant però liderada per la gent de sempre .. i no em refereixo a en Carretero, una persona prou valenta per trencar amb una posició més que còmode en un partit de govern per les idees.
Em refereixo a Jordi Surinyach, de moment, responsable de la coordinadora de Reagrupament Mataró, ho sento, no ho entenc, estic convençut de que hi hauran mil persones millors que elles, si el que és vol transmetre és il·lusió i voluntat de canvi.
Aquest senyor ha estat membre del PSUC, alcaldable per Esquerra, membre a l’ajuntament de CIU i ara Reagrupament, és a dir, és una persona amb una capacitat camaleònica envejable, un animal polític, capaç de defensar en una vida posicions ideològiques clarament oposades, també pot ser que sigui pròpia evolució no ho negaré, però no és la persona, des del meu punt de vista, per liderar, encara que sigui de forma provisional, la delegació de Mataró que inclou altres poblacions maresmenques, ni ha de ser la imatge del nostre partit ja que si no arribarem a obtenir la força del verdader “aire fresc” que estem intentant transmetre.
No estic a Reagrupament per fer política com la que ara s’està fent, no vull entrar en un partit que sigui una còpia dels ja existents amb els seus vicis i cap virtut. Suposo que s’està a temps, de replantejar la situació, de canviar-ho, estem en període fundacional, espero però que les coses no segueixin el rumb que estan tenint.
De totes formes, estic desil·lusionat, desil·lusionat perquè em pensava que hi hauria sang nova, voluntats amb il·lusió, persones sense ànsies de poder, idees fresques capaços de trencar motllos preestablerts en la forma de fer política, gent valenta i que hem trobo, em trobo gent amb il·lusió i preparada i amb voluntat de fer el pas endavant però liderada per la gent de sempre .. i no em refereixo a en Carretero, una persona prou valenta per trencar amb una posició més que còmode en un partit de govern per les idees.
Em refereixo a Jordi Surinyach, de moment, responsable de la coordinadora de Reagrupament Mataró, ho sento, no ho entenc, estic convençut de que hi hauran mil persones millors que elles, si el que és vol transmetre és il·lusió i voluntat de canvi.
Aquest senyor ha estat membre del PSUC, alcaldable per Esquerra, membre a l’ajuntament de CIU i ara Reagrupament, és a dir, és una persona amb una capacitat camaleònica envejable, un animal polític, capaç de defensar en una vida posicions ideològiques clarament oposades, també pot ser que sigui pròpia evolució no ho negaré, però no és la persona, des del meu punt de vista, per liderar, encara que sigui de forma provisional, la delegació de Mataró que inclou altres poblacions maresmenques, ni ha de ser la imatge del nostre partit ja que si no arribarem a obtenir la força del verdader “aire fresc” que estem intentant transmetre.
No estic a Reagrupament per fer política com la que ara s’està fent, no vull entrar en un partit que sigui una còpia dels ja existents amb els seus vicis i cap virtut. Suposo que s’està a temps, de replantejar la situació, de canviar-ho, estem en període fundacional, espero però que les coses no segueixin el rumb que estan tenint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
